Viaje a Mèxico

Escribe: ecirici3
Viatge a Mèxic (juliol 2006):Dilluns 10- He sortit de casa a les 4 :30 del matí. Hi havia una vaga de pilots d'Ibèria i no sabia com anirien les coses. A les 5 hem arribat a l'aeroport, era un...

 

   Enviar a un amigo   

 
Capítulo 1

Viaje a Mèxico

México — miércoles, 1 de noviembre de 2006

Viatge a Mèxic (juliol 2006):

Dilluns 10- He sortit de casa a les 4 :30 del matí. Hi havia una vaga de pilots d'Ibèria i no sabia com anirien les coses. A les 5 hem arribat a l'aeroport, era un caos; hi havia gent que s'havia passat la nit esperant inútilment el seu vol. Hem facturat les maletes i hem sortit cap a Madrid a l'hora prevista (8:00h). En arribar a Madrid, hem hagut de canviar de terminal; l'aeroport és immens. Hem recorregut 35 minuts de passadissos i ,fins i tot, hem agafat el tren que uneix les terminals. Abans d'embarcar he pogut fer un parell de cigarretes a la zona de fumadors. Ja m'havia ben bé conscienciat de que no podria tornar a fumar fins que no arribés a Mèxic. A l'hora prevista hem embarcat, però l'avió no s'ha enlairat fins dues hores després. El comandant ens ha informat de que una avaria en el sistema de refrigeració no permetia la sortida del vol. Arreglada l'avaria, finalment hem sortit. El viatge ha estat molt llarg, però ens hem entretingut mirant dues pel•lícules, parlant , i llegint coses sobre Mèxic, on hem arribat cap a les 6h de Mèxic ( hi ha 7h de retard). Avui, per sopar hem menjat "enchiladas", que són "tortitas de maíz", farcides i servides amb dues salses picants de colors vermell i verd.

Dimarts 11- Al matí hem visitat el centre històric de ciutat de Mèxic : La plaça de la constitució (zócalo), la catedral, i el palau Nacional (fou la casa d'Hernán Cortés), on hi ha unes pintures de Diego Rivera que expliquen tota la història del país : els asteques (pre-hispans), la conquesta espanyola ( 1511), la independència (1810), la invasió francesa (1862) i la revolució de Panxo Villa (1910). Aquesta part de la ciutat fou edificada sobre una llacuna i ara s'enfonsa, és per això que hi ha molts edificis apuntalats.
Al migdia, hem vist el parc de Chapultepec, pulmó de la ciutat, i el museu d'arqueologia, que és molt interessant . Acompanyades pel guia, hem vist la sala dels mexiques, i després, soles , les restes dels maies, tolteques, mixteques i asteques. Dintre del museu s'hi poden veure escultures, màscares, tombes, joies, ceràmiques, vestits i objectes diversos. Veient-lo, un es fa la idea del que han estat les civilitzacions precolombines.

Dimecres 12. Al matí hem anat a visitar la nova basílica de Nostra Senyora de Guadalupe. L'he trobat horripilant. Hi havia una gentada, i el bisbe hi oficiava una missa. Fora hi havia milers de mexicans que anaven en processó; són molt devots. Les dones portaven el seu vestit típic: blanc, amb flors brodades, puntes que sobresortien de les faldilles i llaços vermells al cap. Fora hi havia moltes paradetes, on venien espelmes, cintes de colors per agrair els dons que els fa la verge, i estampetes.

Després hem anat a Teotihuacan o ciutat del déus per veure la zona arqueològica. Pel camí hem vist molts suburbis de la ciutat de Mèxic. Cada cop són més els que abandonen el camp per anar a malviure prop de la capital. Aquests suburbis són replens de barraques de fusta amb senzilles teulades de planxa metàl•lica, i tot es veu molt i molt pobre.
Teotihuacan era la seu del govern Teotihuacà. Va ésser la ciutat més important de Mesomèrica durant el període clàssic. Sorgí entre els anys 300dC i 600dC, tenia 20 Km2 i 200.000 habitants. Entre els anys 600 i 750 dC, la ciutat fou saquejada, incendiada i parcialment destruïda. Després, la regió va ésser ocupada pels asteques que la utilitzaren com a centre religiós. Ara s'hi poden veure les piràmides del sol i de la lluna, l'avinguda dels morts, el temple de Quetzalcóati -o serp emplomada: déu del vent, de la pluja i de l'agricultura. Hi ha Tlàloc, déu de la pluja, del tro i de la bondat; el temple dels cargols emplomats, i el palau dels Jaguars.
Pel camí, hem visitat un taller on feien màscares i esculturetes de pedra o de fang per vendre als turistes, i ens han explicat com s'elabora el pulque. Buiden el cor dels magueis (iuques), i després el rasquen perquè surti la sava de la planta, que és un líquid blanc i lletós, que anomenen pulque. Hem tastat el pulque i també el tequila, que se'l prenen amb un tros de llima.
També hem vist, com escapcen la punta de les fulles del maquey, i n'extreuen una fibra llarga, que tenyeixen amb els pètals dels geranis, i els serveix de fil de cosir.
Al cap vespre, hem anat a fer un tom pel centre de la ciutat de Mèxic, on ens ha agafat una forta tempesta. Ens hem trobat un company de viatge, un noi basc molt simpàtic, i tots tres ens hem refugiat en una cafeteria molt bonica i luxosa, d'estil colonial.


Dijous 13- De bon matí, hem sortit amb l'autocar per fer una ruta turística cap al sud del país, i visitar els següents estats: Oaxaca, Xiapas, Campexe i Yucatà. Al migdia hem parat a dinar a Puebla de los ángeles, ciutat industrial d'estil colonial. Fou fundada per Hernán Cortés després d'haver-la somiat. A causa de ser una zona muntanyosa: "La Sierra Madre del Sur", i amb alt risc de terratrèmols, les cases són baixes, d'un o dos pisos. Hem visitat la plaça, el mercat d'artesania, i uns tallers de pintura. A la plaça, es reclutava gent per anar a una multitudinària manifestació ciutadana a la capital per protestar contra el frau que, sembla ser, hi havia hagut durant les darreres eleccions governamentals: El candidat d'esquerra, López Obrador, va denunciar les irregularitats que hi havia hagut durant la jornada electoral, i volia impugnar les eleccions, en les que havia sortit escollit Felipe Calderón: Catòlic i d'Acció Nacional.
Al sud de Puebla, hem vist dos volcans: L'Iztaccihuatl i el Popocatépetl. El darrer, des l'erupció del 21 de setembre del 2003, és actiu i té fumaroles.
Al vespre hem arribat a Oaxaca, majestuosa ciutat pre-hispànica en la que s'hi poden trobar molts convents i edificis virreials. Pels carrers es barregen els artesans indígenes amb els turistes. Aquets dies hi ha una lluita dels mestres, que dormen acampats a la plaça, protestant per la mala política educativa del govern. L'ensenyament és obligatori, però moltes criatures indígenes no van a l'escola, i encara que ja són vacances, els mestres han de recuperar les classes perdudes durant els aldarulls.

Divendres 14- Avui hem anat a visitar les restes arqueològiques de Monte Albán. Pel camí ens hem aturat a esmorzar i fotografiar un cactus immens. Les restes de Monte Alban són molt antigues, dels mixteques del 500aC. Hem vist temples, piràmides i un camp on jugaven a pilota. Aquest joc era tot un ritual, i no se sap si el vencedor o bé el vençut era decapitat, i el seu cap ofert als déus.

A la tarda, hem anat a veure un arbre mil•lenari que és dels més grans del món: 40m d'alçària i 42m de diàmetre. És l'arbre de Tule. Guiats per una nena indígena, hem vist totes les figures que semblen esculpides a les branques i al tronc. Hem vist des la trompa d'un elefant fins la verge de Guadalupe amb el seu mantell verd. La nena, anava dient:"Favor de acompañarme, vean ustedes los reyes magos en lo alto de aquella rama", i després demanava: "¿lo han visto ustedes?", li dèiem que sí, i tornava a començar: "favor de acompañarme, vean ustedes.....".Així, hem vist ,almenys, 100 imatges diferents, tot donant la volta a l'arbre.
Aquesta nit hem fet una petita festa. Primer hem sopat unes tortitas amb carn i verdures i ,després de les postres, hem posat música i hem begut una miqueta de tequila mentre ballàvem o conversàvem. Algú ha begut més del compte i després no sabia trobar el camí de retorn a l'hotel.


Dissabte15-Avui ens hem llevat a les 3h del matí, ens esperaven 900Km de carretera. El paisatge ja ha canviat, i ara els boscos no són de coníferes si no de cactus. Al matí hem visitat la ciutat colonial de Tuxtla Gutierrez, lloc de conills, que és la capital del estat de Xiapas. Des de lluny, hem pogut veure el pacífic. Érem just a l'istme de la península del Yucatà, i és el lloc on la distància entre l'atlàntic i el pacífic és més curta. Els Mexicans hi haurien volgut fer el canal que es va fer al Panamà. Al migdia hem anat a fer una passejada per un parc, dins la selva, i hem vist jaguars i ocells. Després de dinar hem fet una excursió en llanxa pel "Cañon del sumidero". Hem recorregut 30Km pel riu. És un lloc molt bonic, les parets de l'estret tenen mil metres d'alçària en els punts més alts, i al riu hi havia molts corbs i cocodrils. Des de dalt de tot dels penya-segats, s'hi tiraven els maies quan varen ser envaïts pels espanyols.

Diumenge 16-Hem anat a visitar dos pobles habitats per indígenes: San Juan de Chamula i Zinacantan. A San Juan de Chamula hem visitat l'església que és catòlica i plena de sants, però on els indígenes segueixen les seves pròpies tradicions religioses. Dintre no hi ha bancs, i el terra és tot ple d'herbes seques: una mena de pinassa. Els homes, asseguts per terra, beuen grans quantitat d'alcohol per així comunicar-se amb els déus, i les dones, agenollades, posen moltes espelmes als sants, els ofrenen gallines i es refreguen ous per tot el cos per tal de purificar-se. Quan surten, beuen begudes gasoses per tal de fer rots i així alliberar-se dels mals esperits. A la plaça hi havia mercat i una reunió dels que governen el poble. Només hi he vist homes, però les dones també hi tenen accés. Un grup de policies, vestits de blanc amb un ponxo de llana cenyit amb un cinturó, vigilaven. Les dones anaven vestides amb faldilles de llana negra, i duien uns farcells plens de roba per a vendre als turistes. Al poble veí, Zinacantan, era el dia que batejaven les criatures. Tots sortien de l'església molt mudats amb els vestits típics. Allà, també hem anat a visitar un taller de teixits fets a mà, i ens han convidat a prendre unes tortitas, fetes en un foc a terra. Els recent casats del grup s'han disfressat amb els vestits de noces típics del poble. Al taller hi havia molts teixits molt bonics i he comprat unes estovalles per regalar i uns pantalonets de ratlles multicolors per l'Ot.

Dilluns 17-Hem anat cap a Palenque. Pel camí ens hem aturat per fer una passejada per "Agua Azul", riu d'aigües clares molt accidentat, amb ràpids, cascades, gorgues i molts salts d'aigua. Hem seguit el riu on hem fet algunes fotos, i alguns s'hi han banyat mentre esperàvem el dinar. La zona és molt muntanyosa i accidentada, i el viatge, ple de corbes, se'ns ha fet una miqueta massa llarg. Pel camí, hem visitat una destil•leria artesanal de mescal, i hem vist com deixen fermentar els cors cremats i triturats del magueys, i després destil•len l'alcohol amb uns alambins de coure. Ens n'han donat a tastar de diferents tipus. Al fons d'una ampolla hi havia un cuc, i és que se'l prenen acompanyat d'un cuc, sencer o bé triturat, una miqueta de sal, i un trosset de llima.

Dimarts 18. Aquest matí, hem visitat la zona arqueològica de Palenque, una de les més extraordinàries del món maia. Fou fundada el 100aC com a poble agricultor i va ésser un nucli important entre els anys 600 i 700dC. Després d'un llarg període de guerres, la ciutat fou abandonada, però encara s'hi poden veure les restes dels temples, el palau i el lloc on jugaven a pilota.

El palau era la residència dels reis. Hi ha una gran torre rodejada de petits edificis i patis. Encara es conserven els corredors, les finestres en forma de T (símbol del déu del vent), les parets esculpides i els decorats amb escultures i jeroglífics.

A la tarda, després de dinar, envoltats de plantes tropicals, hem seguit cap a Campexe, i hem parat un moment, per tal de veure i fotografiar el golf de Mèxic.

Arribats a Campexe, hem anat, tots junts, a sopar: primer una sopa de llima i després peix amb arròs.

Dimecres 19- Al matí hem visitat Campexe. És una ciutat emmurallada de l'època colonial, molt tranquil•la i acollidora. Després hem anat a veure la zona arqueològica d'Uxmal .

Uxmal, que es troba a la regió Puuc o serralada, és un imponent centre cerimonial que va ser construït tres vegades. L'època de major esplendor fou entre els anys 600 i 900dC, i fou abandonada el 1200dC, es creu que a causa d'una guerra civil. La seva arquitectura es distingeix pels arcs triangulars i les cresteries ornamentals. En els murs hi ha estucs on el déu de la pluja, Chac, hi és sovint representat

Al vespre hem arribat a Mérida, popularment coneguda com a "ciudad blanca". La ciutat fou creada al 1542 per Francesc Montejo i Leon, "el mozo", sobre les ruines de Ichcansihó o T'ho. Al segle XIX, van voler-se separar de la resta de la república, i van iniciar una llarga i crua Guerra de Castes. Més tard, i gràcies al boom econòmic de la comercialització de la fibra vegetal, "henequén", amb la qual, es van elaborar cordes a quasi tot el món; la ciutat es va enriquir. Hem passejat pel centre de la ciutat, veient la plaça de la Independència (zócalo), la catedral de Sant Ildefons, de finals del segle XVI, d'estil plateresc; i el mercat de fruites i verdures. Al mercat, hi he vist moltes fruites tropicals; per a mi, encara desconegudes.

Dijous 20- Ens hem llevat molt aviat per tal de sortir a les 5 de la matinada, i anar a visitar la zona arqueològica de Chichén- Itzà (boca de pou). El clima és molt calorós, i s'han d'aprofitar les primeres hores del matí per visitar-la. Chichén-Itzà és una de les ciutats antigues més boniques del món, declarada patrimoni cultural de la humanitat. Construïda al voltant dels "cenotes" ( pous d'aigua), fou la capital més important de l'època maia entre els anys 750dC i 1200dC.

A causa de l'orientació del castell, durant els equinoccis de primavera i de tardor, un joc de llum i d'ombra, fa que la serp Kukulcan (principal divinitat maia, déu del vent, símbol de la vida i de la llum) sembli baixar per les escales de la piràmide. A Chichén, hem vist l'observatori astronòmic que té una cúpula rodona, plena de forats, per on entra la llum dels astres i els projecta sobre les parets per tal d'observar el seu moviment.
Aquí també hi hem trobat el joc de pilota. Formaven dos equips d'onze jugadors, i havien de fer passar la pilota per l'anella, llançant-la amb les natges o les espatlles.

Després de veure els temples, hem anat a veure el "cenote" sagrat. Creien que els déus habitaven el pou circular, i hi anaven en peregrinació per tal d'oferir, sobretot, nens i noies joves, que eren llançats al pou amb totes les seves riqueses. Dins del pou s'hi ha trobat nombroses joies i pedres precioses.
En acabar la visita, hem anat a banyar-nos a un d'aquests "cenotes" i després hem continuat el camí cap a la Ribera Maia.
A la Ribera, ens hem instal•lat a l'hotel i hem anat a la platja, que és molt bonica. La sorra és molt blanca i fina, i l'aigua estava tranquil•la i càlida. Després de passejar per la platja, i de nedar una estona, se'ns ha fet fosc i he pogut observar, amb sorpresa, que el cel d'aquestes latituds, 20º N, és diferent al nostre, i no hi he pogut reconèixer totes les meves estrelles.

Divendres 21- Llarg viatge de retorn. Abans de facturar la maleta, ens l'han regirat de cap a peus. Després, com que el vol sortia amb dues hores de retard, ens han donat un tiquet per menjar al restaurant de l'aeroport. Al desembarcar a Miami, on fèiem transbord, ens han fet fotografies, ens han pres les empremtes digitals i ,abans de tornar a embarcar, m'han confiscat tots els encenedors que duia dintre la bossa de mà. Un cop a l'avió, i després d'haver sopat, he dormit ,durant una curta nit de tres hores, fins arribar a Madrid. Aquests dies de vacances, els aeroports són caòtics i el vol cap a Barcelona també ha sortit dues hores més tard del que estava previst. Molt cansades del viatge, només ens ha faltat que no ens deixessin sortir de l'aeroport de Barcelona, sense abans tornar-nos a regirar la maleta de dalt a baix.

Dissabte 22- Arribada a casa.
Ara ens trobem molt cansades. Hem fet 18.000 Km en avió i 2.800 en autobús. Hem visitat els estats de Mèxic central, Oaxaca, Xiapas, Campexe i Yucatà. El viatge ha estat molt interessant, i m'ha agradat conèixer més coses sobre les antigues civilitzacions, que poblaven Mèxic abans l'arribada dels espanyols. Eren pobles agricultors i guerrers, i socialment organitzats. Els maies, per exemple, tenien tres castes socials: governants, agricultors i esclaus. Tenien una religió politeista. El principal cultiu, i base de la seva alimentació, era el blat de moro. Tenien molts coneixements en astronomia, coneixien els planetes, les fases de la lluna, la duració d'un any, tenien un bon calendari, sabien mesurar el temps i predir els eclipsis. Sabien orientar-se, doncs, les piràmides, de base quadrada, sempre estan orientades segons els quatre punts cardinals. L'escriptura era jeroglífica, i per comptar havien inventat un bon sistema de numeració, posicional, com el nostre, però en base 20. Tenien coneixements d'acústica i d'òptica, i així doncs, els centres cerimonials, que els utilitzaven per a reunions, celebracions i festes, tenien unes propietats acústiques sorprenents, i van saber crear la il.lusió òptica, de fer baixar la serp Kukulcan per les escales de la piràmide del castell de Chichen-Itzà. No coneixien la roda, però en canvi, tenien coneixements arquitectònics i d'enginyeria. Al palau de Palenque, s'hi han trobat cisternes i canonades per a la conducció de l'aigua corrent, així com, conduccions i un pou mort, per a les aigües brutes. També hi ha, sota alguna piràmide, una base de troncs semicilíndrics, que fan de coixí, i són capaços d'esmorteir l'acció vibratòria dels terratrèmols. En medecina, coneixien les malalties, i com curar-les amb les propietats medicinals d'algunes plantes; i ,sembla ser, que tenien llocs especials per als malalts crònics, i la gent amb malformacions o discapacitats. No se sap si és que en tenien una cura especial, o bé, si els exhibien com en un circ.
El grup i el guia han estat molt agradables. Entre els membres del grup hi havia moltes parelles joves, en viatge de noces, amb ganes de passar-ho molt bé. La majoria dels dies hem recorregut zones muntanyoses. Hem vist volcans, boscos i selves molt frondoses. De les ciutats, m'han agradat molt els barris que conserven l'estil colonial, amb cases pintades de colors vius i amb patis interiors. A causa dels terratrèmols, les cases acostumen a ser de dues plantes.
La cuina mexicana ens ha agradat, té com a base el blat de moro. Fan les típiques "tortitas de maíz", farcides amb carns i verdures. Tots els dies hem menjat molt bé, i ja de bon matí, ens hem pres un bon plat d'estofat, salsitxes, ous, pastissos, suc de fruites, macedònia de fruites tropicals, i café amb llet o xocolata. El dinar acostumava a ser de buffet lliure i també molt abundant i molt bo, i per sopar, sino hi havia sopar de grup, ens preniem una "tortita" o fruita.
El bon temps ens ha acompanyat durant tot el viatge. Durant tots els dies que hem estat a ciutat de Mèxic o recorrent la "Sierra madre del sur" el clima ha estat ideal, amb temperatures de 18 graus, i ambient molt sec. Els tres últims dies, ja al Yucatà, feia més calor, però, cada tarda, plovia una estona, i la pluja ens refrescava l'aire. Aquest és el clima tropical.
En resum: Ho hem passat molt i molt bé, i ara podem dir allò que tants cops diuen els mexicans: "Méjico lindo".


Publicado
Modificado
Leído 12950 veces

    Enviar a un amigo

Capítulo 1
 
 


 

Capítulos de este diario

  • 1

    Viaje a Mèxico

    México | 1 de noviembre de 2006